L'emoció

Aquesta entrada també està enfocada a les emocions, i arribats a aquest punt ja hem consensuat durant les classes una definició que considerem completa i acceptada per la gran majoria de les meves companyes.

Després de cercar informació i possibles definicions per internet i altres recursos, varem decidir fer una definició agafant les idees més importants que havien recopil·lat.

Emoció. Resposta a un estímul intern o extern que provoca una alteració de l’ànim de manera involuntària o inconscient, intensa i de poca durada que crea una sensació agradable o desagradable que es manifesta en alteracions psicofisiològiques i expressions físiques en funció a la interpretació subjectiva de l’individu influenciat pel seu context cultural o context immediat.

Com que és una definició completa, més val anar pas per pas: Hem d’entendre per estímul qualsevol cosa, fet o sensació que ens afecti de qualsevol manera, per tant poden ser estímuls del nostre propi cos o extern a aquest.

Hem considerar que l’estat d’ànim té un caràcter més durador i fa referència a com ens sentim. També pensem que l’estat d’ànim d’una persona   és involuntari o inconscient però cadascú pot actuar amb voluntat per canviar aquesta situació, tanmateix els sentiments no són controlables.

Les sensacions aportades poden ser agradables o desagradables però sempre tenint present la amplia gamma que ens porta des de una alegria radical a una tristor radical. Les interpretacions segons la persona poden ser infinites i molts dispars.

A més, hem de tenir present la individualitat d’aquestes emocions, és a dir, n tothom sent el mateix ni de formes semblants. De igual manera un estímul pot o no evocar el mateix a una persona, fins i tot pot resultar indiferent per a algunes.  En relació amb això, cadascú té el seu bagatge cultural, el seu coneixement sobre patrons prosocials i, normalment es desitja continuar amb aquesta línia, tanmateix, cada persona interpreta pels seus coneixements globals cada context i actua en conseqüència.

La família, com a primer agent socialitzador influeix en el desenvolupament emocional de cada persona, i poc a poc, amb la seva immersió en el context social els infants aprenen a regular les seves conductes establint hipòtesis entre el que pensen que és correcte i el que no ho és.

Imatge

La conducta així es va regulant en cada persona a mesura que va tenint joc una interacció amb l’entorn però no tot està predestinat pels agents socialitzador. Evidentment les conductes es veuen influïdes en gran part però gràcies a l’experiència i al processos mentals de cadascú es va conformant una personalitat pròpia i una idea personal del que representa la socialització.

Amb aquestes explicacions varem tenir més o menys clar el que comporta una emoció i intrínsecament,  la importància de conèixer el què sentim i saber com les expressem.

Aquesta capacitat és el que entenc  per intel·ligència emocional, es tracta de saber avaluar el que sent, el que et passa per arribar a comprendre com és que t’afecten determinats estímuls, més endavant, únicament des d’aquesta comprensió, et proposes com transformar aquest sentiment en allò que vols ser. Segons el que pensis que és més o menys adequat actuaràs per superar aquestes emocions, si els teus components neurofisiológics t’ho permeten.

“Les emocions juguen un paper essencial en les relacions interpersonals i, per tant, en els conflictes i la seva resolució.” Bisquerra Alzina, Rafael. Educació emocional i convivència. (10/04/2013). Disponible en la web:

http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/b5b03852-74f7-4eb6-8b5d-5667fc57340a/edu_emocio.pdf 

Un estímul provoca un sentiment, després de la gestió d’aquest pots influir en l’emoció que expressaràs i que, posteriorment influirà en el teu estat d’ànim global.

A partir del llibre de l’anteriorment anomanerada  Sílvia Palou Vicens (2004) Emociones primarias y su alquímia. En Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infancia: Propuestas educativas (111-126). Barcelona: Graó.  Extrauré unes reflexions de cada emoció primària i justificaré perquè les he triat.

Amor

 -       Si te sientes amado, puedes amarte a ti mismo.

Penso que aquesta frase és certa perquè la gent es deixa influenciar massa pel que pensa la resta i és cert que afecta, però no ha de ser el determinant. D’altra banda que la gent t’estimi et dona la seguretat per creure en un mateix i veure que tens moltes qualitats bones. Hauria de tenir més pes els beneficis quan la gent t’estima i no tant el prejudicis quan la gent no t’estima.

Por

-          Ser prudente no quiere decir ser cobarde, sino reducir el riesgo al máximo. Con exceso, no permite avanzar, pero puede ser una virtud si evita grandes fracasos.

Aquesta frase per a mi té un significat molt important perquè em veig reflectida a mi mateixa. De vegades m’han intentat forçar o convèncer de fer algunes coses que jo no volia fer, no per por sinó perquè em conec a mi mateixa i, coneixent les meves circumstancies, en aquell precís moment puc avaluar si val la pena o no fer alguna cosa si  sé que no em portarà cap benefici. No és que sigui poruga, o avorrida, simplement em conec i no vull passar per certs moment si considero que no seré capaç de  recuperar-me del colp, prefereix enfrontar-me a aquests moments quan em vagi amb forces per abordar-lo.

Ràbia

-          Convencer con explicaciones cuando uno está fuera de sí, no sirve de nada, aún puede irritar más.

He triat aquesta frase perquè no va ser de les primeres que vaig triar, tanmateix quan vaig veure que algunes de les meves companyes l’esmentaven vaig adonar-me que sí, és una de les frases que vull remarcar perquè de vegades em costa recordar-ho. Pel meu caràcter, soc una persona molt tranquil·la i sempre que tinc qualsevol problema amb algú m’agrada dialogar per a solucionar les situacions. Poc a poc, he après que a molta gent una rabieta li pot angoixar tant que esdevé una lluita massa intensa que no pot atendre a cap diàleg. Hem d’aprendre també a acceptar les persones i respectar aquest temps de recuperació de la calma per a després poder parlar.

Tristor

-        Las experiencias dolorosas nos permiten ver nuestra vulnerabilidad como personas, nos hacen humildes ante los demás, y estos sentimientos nos acercan a los de otras personas. Este estado emocional de ternura puede ser muy gratificante si se procura un enfoque positivo.

Aquesta frase em recorda a una altra que diu “de vegades les persones que donen millor consell són aquells que han passat per moments molt durs”. Les experiències doloroses ajuden al desenvolupament integral de la persona sempre i quan aquesta faci l’esforç d’avaluar la situació per a lluitar, no si val queixar-se però no fer rés. En el moments difícils les persones necessitem estar envoltats de persones que ens estimen. També hem de deixar als nens passar per aquests moments, una sobreprotecció els farà més vulnerables quan siguin adults.

Felicitat

-          Poder reírse de uno mismo es una muestra de humildad y de tolerancia hacia uno mismo. Se puede proponer a los niños y también a los adultos.

És un exercici necessari per ser justos amb un mateix i ser forts quan rebem les injustícies dels altres. Si ens arribem a conèixer podrem superar les situacions que no ens mereixem. Hem de saber ser fidels a un mateix per poder ser feliços.

Com diu un escriptor dels estats units de literatura juvenill  “Maybe our favorite quotations say more about us than about the stories and people we're quoting.” ― John Green.

Jo també penso que les frases que he triat em defineixen molt més del que em pensava per això també deixaré dues més de cada emoció primària, també perquè recomano a qui m’estigui llegint que faci una ullada al capítol que he estat fent referències durant aquestes dues entrades de blog per a que es conegui millor.

-          Amar es complejo. No podemos partir de una imagen idílica y parcial de lo que comporta amar.

-          Todos los seres humanos buscan ser amados y reconocidos. Este sentimiento es, en muchos casos, el timón de nuestros comportamientos, de nuestros deseos y necesidades. Como maestros, y como  padres y madres, debemos tenerlo siempre presente.

-        Es importante que el miedo deje de ser una muestra de debilidad y se viva como un hecho cotidiano. Debemos convivir con el miedo y no negarlo.

-         El miedo, al mismo tiempo permite crear, también limita. Conocerla ayuda a crecer.

-         Hablar sobre lo que ha ocurrido, haciéndole ver que esta actitud no conduce a ninguna parte, aportando sugerencias y otras vías para resolver los problemas.

-         Demostrar a los niños que ya no estamos enfadados y que les queremos igual que antes es el mejor aprendizaje emocional.

-         Negar la tristeza no nos permite estar alegres.  Cuando mayor és la pérdida, mayor es la tristeza. Es una respuesta natural. Necesitamos un período de retraimiento y de dolor para adaptarnos a la nueva situación y volver a vivir sin aquello que nos falta. De aquí la importancia de reconocer y administrar la pena, en lugar de negarla

-         Preguntarnos qué nos aporta la situación que estamos viviendo. Las crisis o los momentos difíciles son momentos de cambio, de aprendizajes importantes, aunque sean duros.

-          Es una buena experiencia de juego excitarse, alterarse, probar el propio límite de la locura y volver de nuevo a la serenidad, a encontrar el equilibrio. Si hemos jugado a ello antes, tendremos más herramientas para la vida real.

-         La ironía, el humor, la sàtira, siempre que sea de buen gusto, son signos de inteligencia. Para poder transgredir, busca el transfondo de las palabras, interpretar la realidad desde diferentes puntos de vista... se necesita una buena dosis de creatividad y capacidad intelectual. Debería ser un factor tenido en cuenta cuando evaluamos a los niños.

“La creativitat és la intel·ligència passant-s’ho bé”. Albert Einstein.