Al començament d'aquest semestre ens hem trobat amb l'assignatura de representació escènica i, com podeu deduir, les notícies des del primer dia eren sobre una escenificació. Hem de representar una història completa en un escenari amb públic real. En un primer moment pots pensar que es una gran enfeinada o fins i tot sorprendre't d'aquest propòsit: un musical per al grau d'Educació Infantil?
El primer que hem hagut de fer, òbviament, és consensuar entre les membres del nostre grup una història per a presentar. Tot i que sembla senzill, hem de tenir en compte molts aspectes i fixar uns objectius. No ha de ser una història i punt, no, hem de pensar que és una història que els nens han de comprendre, ha d'agradar i ha de tenir un mínim de valor educatiu, si més no, una intenció de moralitat final. La sensació que volíem que el nostre musical transmetis és la d'aprendre o sortir de la sala amb la sensació que allò ha servit d'alguna cosa per a algun nen i no tant nens.
He de dir que els primers dies de pluja d'idees jo vaig poder assistir a les reunions de les meves companyes perquè vaig estar malalta una setmana sencera, en tornar a classe vaig saber que la història que les meves companyes van pensar va ser rebutjada pel professor que s'encarrega d'avaluar la història, la música, el diàleg i les cançons. Varem aprofitar que no havia sentit encara la història inicial per aportar noves idees, les meves companyes no hem varen explicar la història sencera, només em varen dir que hi havia que millorar certs punts de la història. La història que elles varen pensar, tractava sobre el rapte del Sol i semblava que elles volíem que aixó continués sent present a la història.
Un dijous, a l'hora de representació escènica amb la professora que s'encarrega d'avaluar la part gràfica com l'escenografia, el vestuari i maquillatge, els altres grups que ja tenien la història acceptada varen compensar a idear el vestuari, nosaltres encara havíem de pensar una història nova o perfilar per a millorar la primera. Aquell dia vaig portar un llibre que vaig fer des de principi a final en el que em vaig proposar canalitzar les meves idees i inspiracions artístiques per petites que foren. En aquest llibre, a la primera pàgina vaig fer un dibuix sobre dos monstres dins s'un bosc d'arbres foscos amb el títol: Els monstres també s'espanten. A partir d'aquesta idea jo volia jugar amb la idea de les falses aparences on no tot és el que sembla que ha de ser, en aquest cas, uns monstres que d'entrada poden donar por, es trobaven espantats a un bosc fosc pel més mínim soroll.
Una de les meves companyes, Sol, va veure el meu dibuix i de sobte sembla que li va vindre la inspiració perquè va agafar el meu llibre i el va mostrar a la resta de companyes que aquell dia varen venir: Zineb, Antònia i na Maria. Sol va dir "aquesta imatge és en si mateixa una història".
Al començament, les altres tres no es pareixien tant impressionades com na Sol, varen treure un somriure, acceptaven que era un dibuix que els hi agradava però afirmaven que valia més tractar d'arreglar la primera història.Animada per na Sol, vaig començar a donar-li protagonisme als meus monstres i els vaig situar a una nova història, ja que no coneixia la història número 1. I si fem com si els monstres es poguessin sentir intimidats pels nens però al final es fan amics?. Aquesta va ser una idea senzilla i espontània, després va sorgir les primeres discrepàncies.
Algunes volíem continuar amb la historia número 1 perquè pensaven que era massa feina idear una història nova. Vaig demanar que em contessin entre totes la història però no vaig entendre-la sencera, jo crec que ni tan sols elles la coneixien bé per a ser capaces de narrar-la. Com que començaven a haver dues bandes: les de la nova història i les de l'antiga, varen començar a donar forma a la història dels monstres entre unes quantes, varen anar solucionant les possibles incoherències per a fer una història amb un sentit complet, i aquest és el benefici de crear una de nova, perquè penso que és més fàcil començar i solucionar les mancances d'allò que no està solidificat. Penso que una historia tancada és molt difícil de modificar aspectes del plantejament o del nus perquè, com un efecte papallona, allò que ara has tocat et destrossa una part de més endavant. Així doncs, la història dels monstres es va construir amb certa facilitat perquè si una cosa no agradava la podíem matissar sense que llençara per terra la resta de la història.
Quan la classe va acabar, varem quedar que si aquesta historia nova no acabava d'agradar podríem quedar el cap de setmana per intentar arreglar la història número 1 per a poder presentar al professor una alternativa per si una no agradava.
En aquesta primera vegada que varem quedar vaig quedar amb una bona sensació perquè mentre em trobava al llit amb febre m'anaven notificant del procés del nostre musical i he de confessar ja pensava que la primera part resultaria la més dificultosa i la que ens trauria de polleguera a totes, però vaig anar amb una ment oberta i vaig intentar compensar els primers dies que no vaig poder estar per ajudar el més possible.Finalment he de dir que de vegades val més començar de nou, que no ens tanquem davant les alternatives i que no agafem estima a les nostres idees perquè pot ser una història que ens pot agradar moltíssim pot no ser adequada per a mostrar-la als nens de certes edats i per tant, s'ha de canviar.
Us adjunt una fotografia del dibuix "inspirador" del moment.
El primer que hem hagut de fer, òbviament, és consensuar entre les membres del nostre grup una història per a presentar. Tot i que sembla senzill, hem de tenir en compte molts aspectes i fixar uns objectius. No ha de ser una història i punt, no, hem de pensar que és una història que els nens han de comprendre, ha d'agradar i ha de tenir un mínim de valor educatiu, si més no, una intenció de moralitat final. La sensació que volíem que el nostre musical transmetis és la d'aprendre o sortir de la sala amb la sensació que allò ha servit d'alguna cosa per a algun nen i no tant nens.
He de dir que els primers dies de pluja d'idees jo vaig poder assistir a les reunions de les meves companyes perquè vaig estar malalta una setmana sencera, en tornar a classe vaig saber que la història que les meves companyes van pensar va ser rebutjada pel professor que s'encarrega d'avaluar la història, la música, el diàleg i les cançons. Varem aprofitar que no havia sentit encara la història inicial per aportar noves idees, les meves companyes no hem varen explicar la història sencera, només em varen dir que hi havia que millorar certs punts de la història. La història que elles varen pensar, tractava sobre el rapte del Sol i semblava que elles volíem que aixó continués sent present a la història.
Un dijous, a l'hora de representació escènica amb la professora que s'encarrega d'avaluar la part gràfica com l'escenografia, el vestuari i maquillatge, els altres grups que ja tenien la història acceptada varen compensar a idear el vestuari, nosaltres encara havíem de pensar una història nova o perfilar per a millorar la primera. Aquell dia vaig portar un llibre que vaig fer des de principi a final en el que em vaig proposar canalitzar les meves idees i inspiracions artístiques per petites que foren. En aquest llibre, a la primera pàgina vaig fer un dibuix sobre dos monstres dins s'un bosc d'arbres foscos amb el títol: Els monstres també s'espanten. A partir d'aquesta idea jo volia jugar amb la idea de les falses aparences on no tot és el que sembla que ha de ser, en aquest cas, uns monstres que d'entrada poden donar por, es trobaven espantats a un bosc fosc pel més mínim soroll.
Una de les meves companyes, Sol, va veure el meu dibuix i de sobte sembla que li va vindre la inspiració perquè va agafar el meu llibre i el va mostrar a la resta de companyes que aquell dia varen venir: Zineb, Antònia i na Maria. Sol va dir "aquesta imatge és en si mateixa una història".
Al començament, les altres tres no es pareixien tant impressionades com na Sol, varen treure un somriure, acceptaven que era un dibuix que els hi agradava però afirmaven que valia més tractar d'arreglar la primera història.Animada per na Sol, vaig començar a donar-li protagonisme als meus monstres i els vaig situar a una nova història, ja que no coneixia la història número 1. I si fem com si els monstres es poguessin sentir intimidats pels nens però al final es fan amics?. Aquesta va ser una idea senzilla i espontània, després va sorgir les primeres discrepàncies.
Algunes volíem continuar amb la historia número 1 perquè pensaven que era massa feina idear una història nova. Vaig demanar que em contessin entre totes la història però no vaig entendre-la sencera, jo crec que ni tan sols elles la coneixien bé per a ser capaces de narrar-la. Com que començaven a haver dues bandes: les de la nova història i les de l'antiga, varen començar a donar forma a la història dels monstres entre unes quantes, varen anar solucionant les possibles incoherències per a fer una història amb un sentit complet, i aquest és el benefici de crear una de nova, perquè penso que és més fàcil començar i solucionar les mancances d'allò que no està solidificat. Penso que una historia tancada és molt difícil de modificar aspectes del plantejament o del nus perquè, com un efecte papallona, allò que ara has tocat et destrossa una part de més endavant. Així doncs, la història dels monstres es va construir amb certa facilitat perquè si una cosa no agradava la podíem matissar sense que llençara per terra la resta de la història.
Quan la classe va acabar, varem quedar que si aquesta historia nova no acabava d'agradar podríem quedar el cap de setmana per intentar arreglar la història número 1 per a poder presentar al professor una alternativa per si una no agradava.
En aquesta primera vegada que varem quedar vaig quedar amb una bona sensació perquè mentre em trobava al llit amb febre m'anaven notificant del procés del nostre musical i he de confessar ja pensava que la primera part resultaria la més dificultosa i la que ens trauria de polleguera a totes, però vaig anar amb una ment oberta i vaig intentar compensar els primers dies que no vaig poder estar per ajudar el més possible.Finalment he de dir que de vegades val més començar de nou, que no ens tanquem davant les alternatives i que no agafem estima a les nostres idees perquè pot ser una història que ens pot agradar moltíssim pot no ser adequada per a mostrar-la als nens de certes edats i per tant, s'ha de canviar.
Us adjunt una fotografia del dibuix "inspirador" del moment.
No hay comentarios:
Publicar un comentario