Inici d'assignatura. Emocions.

Avanç de començar, vull recordar que aquesta entrada “enceta” un semestre i amb aquest, noves assignatures i noves sensacions, també faig aquesta entrada per fer una mena de presentació cap a l’assignatura Desenvolupament i Educació Socioemocional en la Primera Infància ja que em centraré en reflexionar sobre aquesta en particular.

Vull presentar l’assignatura primerament i després faré un comentari personal en conseqüència, he de dir que, tal i com podeu intuir pel títol, la temàtica girarà entorn els aspectes socioemocionals de la infància. Fent una aturada en aquesta paraula ja podem fer una divisió del que constarà l’assignatura: societat i emoció.

Tots tenim una idea més o menys acurada del que representa la societat però el que ens hem adonar a classe és que tenim molt poc clar el que és una emoció. La primera controvèrsia radicà en la pregunta que el professor va plantejar: Quina és la diferència entre una emoció i un sentiment? He de confessar que encara no ho tinc del tot clar ja que mai m’ho havia plantejat.

Penso que avui dia algunes paraules estan perdent el seu significat perquè les emprem gratuïtament; no sabem el que realment significa tanmateix les emprem i esperem que els altres, ajudats pel context, siguin capaços d’entendre’ns. La típica frase de “Jo ja m’entenc” no serveix doncs, perquè ens porta a ambigüitats, malentesos que després pocs són capaços d’afrontar i resoldre.  Aquesta és la primera reflexió que em porta el primer dia de l’assignatura: sabem tan poc sobre les nostres emocions que ni tan sols sabem emprar un llenguatge adient per entendre-les o expressar-les, en el cas contrari, les meves de classe i jo sabríem la diferència entre emoció i sentiment.

Personalment, crec que cada vegada més, i millor, em conec a mi mateixa. Els darrers 4 anys de la meva vida han sigut aquells que més m’han posat a prova, i consider que, tot i els meus alts i baixos, he arribat a un estat de tranquil·litat on estic contenta amb la persona que joc ara i dels meus avenços personals. He canviat molt com a persona gràcies a les experiències d’aquests darrers anys i puc valorar aquest procés perquè penso que he sigut capaç de comprendre’m a mi mateixa. No sé com i ni quan, però sé que un dia em vaig haver d’enfrontar al que amagava dins i aprendre a entendre com em sentia i perquè. A arrel d’això penso que ara soc molt més conseqüent i reflexiva, soc més amable amb les meves dificultats a la vegada soc exigent, sé posar-me en la pell dels altres i els sé respectar però el més important és li dedic més atenció a respectar-me a mi mateixa.

Segurament, encara hauré de millorar en aquest aspecte, el que trobo més dificultós és saber com tirar cap a endavant sempre, costi el que costi, ara ja hem conec però sento que em manquen estratègies. He aprés a estimar-me una mica més però to ti així és difícil avaluar-te  i no posar  excuses quan em trobo en situacions de frustració o tristesa intento ser sincera, justa i conseqüent. Esper que l’experiència d’aquesta assignatura m’orienti una mica més en aquest aspecte perquè penso que tothom necessita aquestes eines, encara més els educadors ja que haurem d’inculcar en els nens aquesta preocupació per conèixer-nos a un mateix.

En realitat, és la primera assignatura que he tingut en aquest curs i en tota la meva vida que tingués en compte les emocions com a base central d’estudi. Em sembla realment interessant i útil a la vegada que necessari, com ja he esmentat. La part cognitiva ja la hem vist reflectida en altres assignatures enfocades a la psicologia infantil com al primer anys, Desenvolupament cognitiu i lingüístic i en aquest any la Psicologia de l’Educació.

Aquesta nova assignatura l’entenc des d’un punt de vista general, és dir, crec que no només em formarà com a docent sinó que serà una de les eines més pragmàtiques ja que podré reflexionar i valorar, a més dels meus coneixements, la percepció de mi mateixa a la vegada que em donarà estratègies per a treballar adequadament com a mestra el desenvolupament social i emocionals dels nens en un context educatiu.

Crec que és una assignatura molt necessària en els graus docents però també a les escoles. Els nens necessiten treballar aquests aspectes i he de reconèixer el compromís del plantejament de l’assignatura perquè ens farà reflexionar sobre l’educació emocional. Algunes persones ja la defensaran com és el meu cas, i si encara tinc companyes que no s’ho plantegen o que dubtin de la seva necessitat agraeixo la proposta d’aquesta assignatura pel bé dels propis infants i de les generacions futures. 

L’educació emocional és necessària per a tothom, grans i petits, perquè una cosa tant immersa en un mateix, indissoluble com són les emocions s’han d’afrontar tal i com són

Llavors un altre objectiu que em plantejo de cara a aquesta nova assignatura és arribar a conèixer en profunditat aquest procés de desenvolupament dels infants relacionant la part cognitiva amb la part afectiva i aprendre com establir un entorn adequat per al bon desenvolupament i domini d’aquestes competències.

Després de parlar tant sobre les emocions, faig un quadre per recollir les emocions que em transmet l’inici d’aquesta nova assignatura

EMOCIONS POSITIVES	EMOCIONS NEGATIVES	EMOCIONS AMBIGÜES
Entusiasme . Vull saber més sobre les emocions perquè penso que és important a nivell individual i col·lectiu.	Por. Tinc por a no arribar a entendre els objectius de l’assignatura o de no comprometre’m amb les exigències que comporten.	Incertesa.   Pot ser que l’assignatura no m’acabi d’agradar o millor dit, de satisfer les meves necessitats i curiositats

Durant el transcurs de les classes va sorgir un nou terme amb la pregunta "Quines són les emocions primàries?" De primeres no sabia què pensar sobre a què feia referència allò de "primàries", varem coincidir que les emocions primàries són aquelles que són necessàries per a la supervivència de l'espècies, després de la lectura d'un capítol del llibre de Sílvia Palou Vicens (2004) Emociones primarias y su alquímia. En Sentir y crecer. el crecimiento emocional en la infancia: Propuestas educativas (111-126). Barcelona: Graó. 

Llavors, amb aquesta lectura ja podem contrastar les nostres concepcions sobre emocions amb una base més teòrica:

És necessari que ens centrem en aquelles emocions que són les primàries i així conèixer-les en profunditat per poder exposar-les tal i com toca en un àmbit educatiu sense deixar-nos endur per les nostres creences i vivències.

Considerem les emocions primàries l’amor, la por, la ràbia, la tristesa i l’alegria.

En un primer moment no considerava la ràbia com una de les emocions primordials per a la nostra subsistència, no pensava que fos necessària perquè pot ser molt improductiva, concebia 4 les emocions primàries, les esmentades anteriorment. Pot ser tenia una concepció de ràbia encaminada cap a una mena de frustració i aquesta porta intrínseca una por al fracàs de tot allò que anhelem.

Tanmateix, hi ha diferents tipus de ràbia amb un grau més o menys alt de contundència o intensitat.

L’estima.

L’ésser humà és per naturalesa un ser sociable perquè necessita establir vincles afectius  per garantir la seva seguretat i benestar. Primerament, els nadons necessiten la figura materna per garantir la seva subsistència però amb la pressa d’identitat pròpia la necessitat va més enllà. Necessitem ser reconeguts i reconèixer els altres.

En certa mesura la unió entre dues persones crea un vincle d’estima i es poden divisar dos tipus: l’amor immadur és aquell on dues persones esdevenen dependents una de l’altra, en canvi, l’amor madur es podria resumir amb la frase “t’estim perquè m’estimes”. Té en compte la responsabilitat que representa aquesta unió, assumeix la necessitat de tindre cura de l’altra persona i es preocupa per conèixer-la per poder respectar-la. Però mai es perd de vista la pròpia identitat.

Aquesta és la que considero una unió perfecta perquè comprèn de manera simètrica per part de les dues parts les mateixes funcions. No es tracta d’estimar a algú per tenir a algú al qual demanar-li protecció, va molt més enllà d’aquest pensament egoista perquè representa el compromís de lluita i l’esforç constant per cercar un equilibri on tots dos es beneficiïn en simbiosi de la seva presència.  

Vull remarcar la importància de conèixer i respectar l’altra persona i la necessitat que comporta de avaluar les nostres emocions i les dels altres, una relació pot funcionar sempre que  s’indagui en els sentiments i propici un diàleg sincer.

Imatge: "Do not fear failure." per a mi és una frase
 important que anima un esperit de superació i
aprendre a no ser massa dur amb un mateix.

La por actua com a mecanisme de defensa i adaptabilitat en l’entorn i sorgeix al començament de les nostres vides per la necessitat de protecció. En la maduresa és important conèixer les nostres por per tal de no fugir corrents quan ens topem amb obstacles, allò que ens provoca por pot ser superada amb una acció que ens retorni la seguretat. Evidentment, es troba estretament relacionada amb l’estima.

La tristor pot ser confosa de vegades amb la por o la ràbia i el pitjor és que la tristor es troba actualment desprestigiada per la societat. Sovint hem de sentir frases de tipus “ningú vol estar amb algú que és trist”, o la aparentment innocent “no estiguis trist”, considero que aquestes observacions encara indueixen a que les persones que es puguin sentir tristes encara se sentin culpables per sentir-se d’aquesta manera. La tristesa és necessària i em d’aprendre a viure amb aquesta i entendre-la, si em de plorar hem de plorar de la mateixa manera que si un és feliç ha de poder somriure tranquil·lament.   

Podem estar tristos si alguna cosa ens fa sentir d’aquesta manera el que hem de fer després de cercar un alleujament, és mirar de superar aquest estadi per aprendre de la situació i comprendre a un mateix.

L’alegria d’altra banda, la considero 100% necessària per a sobreviure i sense penedir-nos hem de cercar la nostra felicitat sempre i quan no ens comportem de manera injusta amb els altres.

Totes aquestes emocions poden aflorar quan ens relacionem amb els altres, per a mi, ser feliç o sentir-se agust amb un mateix té estreta relació amb com et sents amb els altres o com et relaciones i com t’afecta això. Per tant, hem de conèixer-nos primer a nosaltres mateixos per poder interactuar profitosament amb la resta, com un cicle viciós l’èxit a un nivell pot garantir l’èxit a l’altre.