El desenvolupament afectiu i social dels nadons

En aquesta entrada parlaré sobre un vídeo que varem veure a classe sobre el desenvolupament afectiu i social dels infants des del naixement.

És un vídeo molt interessant per la manera en que es troba enfocat ja que les explicacions parteixen d’investigacions reals i s’exposen experiments amb infants diferents i els seus pares. Les reaccions dels nadons són les més representatives per a mi perquè són sinceres i reveladores perquè pots veure com cada infant actua de maneres molt diferents davant dels mateixos estímuls.

Sabem que les primeres expressions dels infants són moviments reflexes que no dominen ni tan sols són conscients que ho fan, aquestes reaccions “venen de sèrie”  i els objectius d’aquests són garantir l’adaptabilitat del nen en la societat. Els primers reflexes són relacionat amb la seguretat i l’alimentació: agafen amb força qualsevol objecte que estimuli les palmes de les mans, es porten a la boca els objectes, tanquen els ulls o eviten el contacte amb objectes que estiguin a prop, etc. El que també ens explica el vídeo és que les emocions són el primer llenguatge dels nens perquè és l’única manera d’expressar-se.

D’aquesta manera, a partir de les emocions sorgeixen els primers vincles afectius, que com ja hem vist en altres assignatures, és de gran importància sobretot la relació nen-pares.

La figura d’afecte s’ha de treballar des del naixement i comença a consolidar-se cap al primer any de vida, generalment amb la mare entre el primer i el segon any de vida.

La funcionalitat o objectius d’aquesta unió d’afecció són les següents: assegurar la supervivència, crear un clima de seguretat, estimar i ho demostra, es desenvolupa una comunicació còmplice i garanteix l’accessibilitat real.

Imatge   

Aquest documental m’ha aportat nous coneixements o m’ha fet reflexionar sobre aspectes que abans donava per suposat o no m’havia arribat a plantejar. Diu que es creen diferents estils de vincle entre pares i fills i en relació a les diferents caràcters de cada individu es va configurant una manera d’entendre’s i d’actuar. En definitiva, gràcies a aquests primers esquemes es va forjant la personalitat del nen perquè va aprenent en funció dels estímuls que rep.

No m’havia aturat mai a pensar en aquesta repercussió tan gran que pot tenir el temperaments dels pares per a modificar el temperament innat dels seus fills però és eminent que els pares tot i desitjar el millor per als seus fills estan irremediablement condicionats pels seus subconscients, per tot allò que ens configura la personalitat.

Trobo molt interessant un exercici que es mostra en el vídeo per reconèixer les diferents reaccions infantils en front la frustració. Amb un element provocador, una bossa de galetes ben tancades, els nens començaven a manipular-la tot tractant d’aconseguir les galetes, alguns en els primers intents ja donaven l’objectiu com impossible i recorrien immediatament a l’ajuda dels seus pares. Si aquests nens tenen uns pares protectors, permissius o que tenen un impuls enorme de satisfer sempre els seus fills, aquests nens no tindran la possibilitat d’afrontar vertaderament als obstacles de la vida. Llavors aquesta combinació de temperaments donarà pas a uns nens amb poca tolerància cap a la frustració, nens més nerviosos e impulsius.

Pares poc pacients + fill poc pacient = finalment serà un nen poc pacient.

D’altra banda, si els pares animessin al fill a intentar de nou obrir la bossa de galetes, poc a poc el nen impacient amb temperament poc tolerant cap a la frustració aprendrà que no sempre rebrà el que vol, els seus pares no són allà per a resoldre els problemes sempre i per tant començarà a crear estratègies per a trobar consol i forces per actuar de nou.

Pares pacients + fill poc pacient = finalment serà un nen més autònom i reflexiu.

La relació del temperament i el tipus d’intel·ligència també queda plasmat ja que segons com processes la informació ets d’una manera o una altra. Els nens que utilitzen més la part esquerra del cervell són nens més enèrgics i pel contrari, la part dreta del cervell propicia una ment més tranquils.

Si d’aquesta manera ja estem predestinats des del naixement a pensar i actuar d’una manera és fa evident que cadascú tingui una configuració pròpia de la personalitat. Per tant, el temperament és innat però susceptible a l’evolució.

Aquest raonament pot explicar les diferències entre germans que són més o menys educat de maneres semblants, qual suma matemàtica no pot donar personalitats iguals perquè els temperaments són desiguals des del naixement.

Imagen: Nen explorant i analitzant tranquil·lament.

En general m’ha resultat un vídeo molt interessant i revelador però en un cas crec que es fa un plantejament susceptible de discussió: s’explica que els nadons reconeixen millor les expressions facials i els seus significats abans de les seves mares i després de dones que no coneixen molt més abans de conèixer les expressions dels seus pares i la resta d’homes.

L’explicació que es fa al vídeo per justificar-ho és que les dones són molt més expressives que els homes i això facilita a l’infant la interpretació, tanmateix, penso que tot depèn del temps que el nen passi amb una persona indiferentment si es la mare o el pare, fins i tot, penso que si un nadó passa la major part del temps amb una altra persona aquest serà capaç d’entendre les seves expressions amb més facilitats perquè seran les que li resultin significatives, les podrà relacionar amb vivències que hagin compartit i coneixerà un ampli ventall de expressions.

També vull esmentar un concepte del vídeo que és nou per a mi. Ens parla de les emocions morals que són l’orgull i la vergonya.

Aquestes emocions sorgeixen cap als dos anys juntament amb l’evolució de la ment infantil. En aquesta edat, més o menys, tots els nens comencen a tendre que representen un ésser únic i individual a la resta de persones al món, des de llavors, superen l’etapa de l’egocentrisme on el pensament infantil és massa simple i senten la vida des del seu punt de vista.

Imatge

Quan creen una imatge pròpia, autoconcepte, sorgeixen aquestes emocions que són l’orgull i la vergonya. Tots els nens experimenten les bones sensacions quan aconsegueixen un triomf però també el malestar quan no són capaços d’aconseguir alguna cosa. Aquestes dues emocions actuen com a reguladors de les motivacions personals i ajuden als nens a comprendre com se senten i a desenvolupar estratègies per avançar sobre aquestes frustracions o èxits. És una energia interna per a aprendre a evolucionar.

Per finalitzar, vull concloure mencionant un altre cop el que aquest vídeo ha revelat sobre el temperament o el caràcter, em sembla molt curiós i interessant. Més encara, no sabia que fos tan senzill modificar el temperament d’un nen per la manera en que es tractat pels adults de l’entorn. Sens dubte, els infants són molt vulnerables i als adults ens toca ser conscient de tot el que fem amb ells o davant d’ells perquè tot compta i pot donar una evolució més adequada o menys beneficiosa per a aquests.  

Deixo el vídeo que es troba en la web. També hi ha altres capítols de la mateixa sèrie:

http://www.tu.tv/videos/baby-human-sentir

També li podéu fer una ullada als vídeos " Los logros de tu bebé" d'aquest canal de youtube. Deixo un exemple: