En aquesta
entrada parlaré sobre un vídeo que varem veure a classe sobre el
desenvolupament afectiu i social dels infants des del naixement.
És un vídeo molt
interessant per la manera en que es troba enfocat ja que les explicacions
parteixen d’investigacions reals i s’exposen experiments amb infants diferents
i els seus pares. Les reaccions dels nadons són les més representatives per a
mi perquè són sinceres i reveladores perquè pots veure com cada infant actua de
maneres molt diferents davant dels mateixos estímuls.
Sabem que les
primeres expressions dels infants són moviments reflexes que no dominen ni tan
sols són conscients que ho fan, aquestes reaccions “venen de sèrie” i els objectius d’aquests són garantir
l’adaptabilitat del nen en la societat. Els primers reflexes són relacionat amb
la seguretat i l’alimentació: agafen amb força qualsevol objecte que estimuli
les palmes de les mans, es porten a la boca els objectes, tanquen els ulls o
eviten el contacte amb objectes que estiguin a prop, etc. El que també ens
explica el vídeo és que les emocions són el primer llenguatge dels nens perquè
és l’única manera d’expressar-se.
D’aquesta manera,
a partir de les emocions sorgeixen els primers vincles afectius, que com ja hem
vist en altres assignatures, és de gran importància sobretot la relació
nen-pares.
La figura d’afecte
s’ha de treballar des del naixement i comença a consolidar-se cap al primer any
de vida, generalment amb la mare entre el primer i el segon any de vida.
La funcionalitat
o objectius d’aquesta unió d’afecció són les següents: assegurar la
supervivència, crear un clima de seguretat, estimar i ho demostra, es
desenvolupa una comunicació còmplice i garanteix l’accessibilitat real.
Imatge |
Aquest documental
m’ha aportat nous coneixements o m’ha fet reflexionar sobre aspectes que abans
donava per suposat o no m’havia arribat a plantejar. Diu que es creen diferents
estils de vincle entre pares i fills i en relació a les diferents caràcters de
cada individu es va configurant una manera d’entendre’s i d’actuar. En
definitiva, gràcies a aquests primers esquemes es va forjant la personalitat
del nen perquè va aprenent en funció dels estímuls que rep.
No m’havia aturat
mai a pensar en aquesta repercussió tan gran que pot tenir el temperaments dels
pares per a modificar el temperament innat dels seus fills però és eminent que
els pares tot i desitjar el millor per als seus fills estan irremediablement
condicionats pels seus subconscients, per tot allò que ens configura la
personalitat.
Trobo molt
interessant un exercici que es mostra en el vídeo per reconèixer les diferents
reaccions infantils en front la frustració. Amb un element provocador, una
bossa de galetes ben tancades, els nens començaven a manipular-la tot tractant
d’aconseguir les galetes, alguns en els primers intents ja donaven l’objectiu
com impossible i recorrien immediatament a l’ajuda dels seus pares. Si aquests
nens tenen uns pares protectors, permissius o que tenen un impuls enorme de
satisfer sempre els seus fills, aquests nens no tindran la possibilitat
d’afrontar vertaderament als obstacles de la vida. Llavors aquesta combinació de
temperaments donarà pas a uns nens amb poca tolerància cap a la frustració,
nens més nerviosos e impulsius.
Pares poc pacients + fill poc pacient = finalment serà un nen poc
pacient.
|
D’altra banda, si
els pares animessin al fill a intentar de nou obrir la bossa de galetes, poc a
poc el nen impacient amb temperament poc tolerant cap a la frustració aprendrà
que no sempre rebrà el que vol, els seus pares no són allà per a resoldre els
problemes sempre i per tant començarà a crear estratègies per a trobar consol i
forces per actuar de nou.
Pares pacients + fill poc pacient = finalment serà un nen més autònom i
reflexiu.
|
La relació del
temperament i el tipus d’intel·ligència també queda plasmat ja que segons com
processes la informació ets d’una manera o una altra. Els nens que utilitzen
més la part esquerra del cervell són nens més enèrgics i pel contrari, la part
dreta del cervell propicia una ment més tranquils.
Si d’aquesta
manera ja estem predestinats des del naixement a pensar i actuar d’una manera
és fa evident que cadascú tingui una configuració pròpia de la personalitat.
Per tant, el temperament és innat però susceptible a l’evolució.
Aquest raonament
pot explicar les diferències entre germans que són més o menys educat de
maneres semblants, qual suma matemàtica no pot donar personalitats iguals
perquè els temperaments són desiguals des del naixement.
Imagen: Nen explorant i analitzant tranquil·lament. |
En general m’ha
resultat un vídeo molt interessant i revelador però en un cas crec que es fa un
plantejament susceptible de discussió: s’explica que els nadons reconeixen
millor les expressions facials i els seus significats abans de les seves mares
i després de dones que no coneixen molt més abans de conèixer les expressions
dels seus pares i la resta d’homes.
L’explicació que
es fa al vídeo per justificar-ho és que les dones són molt més expressives que
els homes i això facilita a l’infant la interpretació, tanmateix, penso que tot
depèn del temps que el nen passi amb una persona indiferentment si es la mare o
el pare, fins i tot, penso que si un nadó passa la major part del temps amb una
altra persona aquest serà capaç d’entendre les seves expressions amb més
facilitats perquè seran les que li resultin significatives, les podrà
relacionar amb vivències que hagin compartit i coneixerà un ampli ventall de
expressions.
També vull
esmentar un concepte del vídeo que és nou per a mi. Ens parla de les emocions morals que són l’orgull i la
vergonya.
Aquestes emocions
sorgeixen cap als dos anys juntament amb l’evolució de la ment infantil. En
aquesta edat, més o menys, tots els nens comencen a tendre que representen un
ésser únic i individual a la resta de persones al món, des de llavors, superen
l’etapa de l’egocentrisme on el pensament infantil és massa simple i senten la
vida des del seu punt de vista.
Quan creen una
imatge pròpia, autoconcepte,
sorgeixen aquestes emocions que són l’orgull i la vergonya. Tots els nens
experimenten les bones sensacions quan aconsegueixen un triomf però també el
malestar quan no són capaços d’aconseguir alguna cosa. Aquestes dues emocions
actuen com a reguladors de les motivacions personals i ajuden als nens a
comprendre com se senten i a desenvolupar estratègies per avançar sobre
aquestes frustracions o èxits. És una energia interna per a aprendre a
evolucionar.
Per finalitzar,
vull concloure mencionant un altre cop el que aquest vídeo ha revelat sobre el
temperament o el caràcter, em sembla molt curiós i interessant. Més encara, no
sabia que fos tan senzill modificar el temperament d’un nen per la manera en
que es tractat pels adults de l’entorn. Sens dubte, els infants són molt
vulnerables i als adults ens toca ser conscient de tot el que fem amb ells o
davant d’ells perquè tot compta i pot donar una evolució més adequada o menys beneficiosa
per a aquests.
Deixo el vídeo que es troba en la web. També hi ha altres capítols de la mateixa sèrie:
http://www.tu.tv/videos/baby-human-sentir
També li podéu fer una ullada als vídeos " Los logros de tu bebé" d'aquest canal de youtube. Deixo un exemple:
Deixo el vídeo que es troba en la web. També hi ha altres capítols de la mateixa sèrie:
http://www.tu.tv/videos/baby-human-sentir
També li podéu fer una ullada als vídeos " Los logros de tu bebé" d'aquest canal de youtube. Deixo un exemple:
No hay comentarios:
Publicar un comentario