Acomiadem l'assignatura

Per concloure el meu blog i les entrades de l’assignatura de Desenvolupament socioemocional, faré aquesta entrada per acomiadar el curs 2012-2013 del meu grau d’Eduació Infantil parlant sobre uns quants aspectes sobre l’assignatura.

Al començament, vaig fer una entrada per introduir l’assignatura i aquesta ha de contemplar aquells temes que vaig esmentar:

“serà una de les eines més pragmàtiques ja que podré reflexionar i valorar, a més dels meus coneixements, la percepció de mi mateixa a la vegada que em donarà estratègies per a treballar adequadament com a mestra el desenvolupament social i emocionals dels nens en un context educatiu. Llavors un altre objectiu que em plantejo de cara a aquesta nova assignatura és arribar a conèixer en profunditat aquest procés de desenvolupament dels infants relacionant la part cognitiva amb la part afectiva i aprendre com establir un entorn adequat per al bon desenvolupament i domini d’aquestes competències.”

He après al llarg d’aquest curs que el procés de desenvolupament afectiu i social dels nens és molt més complex del que m’esperava, si bé a l’assignatura de desenvolupament psicomotor del nen m’ha ajudat a comprendre com es desenvolupa físicament, tenint en compte el cervell i el cos com a un conjunt, aquesta assignatura m’ajuda a interrelacionar els conceptes i crear una imatge més ajustada del que representen aquestes primeres edats per als nens.

Com dic, el desenvolupament de la ment i el cos no van gaire separats, sinó que podríem ben dir que van de la mà. A mesura que el cos evoluciona la ment de l’infant també. Fins aquí, ja tots ens fem la idea, el que va resultar revelador per a mi, va ser les parts de bloc 1 on parlem de les emocions sí, però introduïm la part més important de tot el procés i de l’assignatura: la família.

La família és allò més determinant en el desenvolupament de la persona, a tots els nivells, i això és el que més destacaria de l’assignatura, si més no, del meu aprenentatge en general.

Conec la importància de les emocions, considero que més o menys sé com tractar-les i fins avui dia, puc entendre a les persones i em relaciono amb elles de manera productiva i sincera. Penso que és una de les coses més importants que una persona ha d’aprendre, a relacionar-se sense fer mal a un mateix ni als altres.  Però, el que sí que hem de tenir ben present és que la família ens determina i ens influeix fortament.

Si he de concloure amb una típica frase lapidaria seria: per crear un bon clima per a l’aprenentatge i que els nens estiguin capacitats per afrontar les tasques cognitives i emocionals que l’escola presenta, la família ha d’haver desempenyat el seu rol correctament. És a dir, les famílies són les primeres que han de saber com tractar les emocions dels nens perquè és a la llar on es creen les primeres estructures cognitives i afectives. Llavors una família que no ho ha estat fent bé ha perjudicant tant al seu fill que aquest no podrà ser feliç? No, no ho considero tant determinant. És cert que influeix, però si la família i l’escola (o altres institucions que faciliten informació i estratègies per actuar a les famílies sobre l’educació dels fills) es posen d’acord i s’entenen, poden arribar a treballar com a un equip educatiu que ajudarà de manera segura als nens per a créixer amb salut mental, emocional i física.

En algunes ocasions haurem escoltat el dit “L’educació és tasca de tota la societat”, docs bé, crec que d’aquest frase en podem extreure la concepció de comunitat educativa tant actual a les nostres escoles. Entenem la comunitat educativa més com a un conjunt de persones, com un esperit de col·laboració i respecte cap als nens per ajudar-los a créixer en un ambient afectiu.

Ara el meu compromís com a mestra, és treballar de molt més a prop amb les famílies. Crec que les famílies en molts dels casos no saben ben bé en el jardí que es troben quan tenen un fill, comporta molt més que estimar-los i cuidar les seves necessitats físiques. No vull responsabilitzar de tots els mals emocionals que un nen pugui tenir, sinó que penso que les famílies necessiten més recursos, més coneixements per educar els seus fills perquè segur que totes les famílies ho fan el millor que poden.

Ha sigut una assignatura ben interessant i pràctica tot i que em penso que ara mateix, possiblement, no em trobaria capacitada 100% per a tractar amb famílies que tinguin problemes a casa. Segurament aquest temes necessiten més pràctica i analitzar casos reals o ficticis, crec que seria un bon enfocament per a noves generacions d’estudiants d’educació infantil. Sabem que amb els anys de feina, amb la pràctica aprendrem a ser més assertius en les nostres decisions però em sento una mica insegura en aquest aspectes tot i que sé que no ho faré gaire malament, perquè tinc bones intencions i només miraré per fer el millor per els meus futurs alumnes i les seves famílies.  

Imatge:Per a mi, l’escola ha de ser com una família o millor.

Vull fer també, a continuació una mera d'avaluació de mi mateixa sobre l'assignatura:


Avaluació

Al llarg de tots els curs, he après que unes de les qüestions més importants per educar és la metodologia, sens dubte, i el que sempre recolzaré sigui la metodologia que es vulgui aplicar és que els aprenentatges han de resultar significatius per als alumnes.

És a dir, a de facilitar una manera de treballar els conceptes, les aptituds i les competències des d’un enfocament analític o de reflexió, mai ha de ser fruit d’una copia o d’una imitació d’allò que el professor exposa. Per aquesta raó, penso que aquesta manera de treballar l’assignatura, a partir dels blogs, ha resultat un altres cop, ben fructífer.

Ja hem treballat el blog en altres assignatures des del primer anys de carrera, hem fet reflexions i treballs per a aquest blog com si fos una manera d’estructurar els nostres coneixements i deixar-los d’una manera més accessible per a nosaltres i per a aquells que ens vulguin llegir. Si mireu els nostres perfils arribareu a les entrades del nostre primer any que certament recullen el mateix propòsits que aquestes entrades sobre l’assignatura de Desenvolupament Socioemocional.

Aquest blog, em dóna l’oportunitat de saber el que sé, tot i el joc de paraules, quan et trobes redactant sobre aquests temes tant complexos et pots adonar que, moltes vegades, no sabien que sabies tant. Permeteu que m’expliqui d’aquesta manera tant redundant però no ho sabria explicar millor. Sembla que el contingut de les meves entrades són diàlegs que mantinc amb jo mateixa.

Tot el que expresso en aquest blog té una fonamentació teòrica i és el resultat de moltes lectures i esforços per comprendre la realitat educativa de avui en dia i assimilar de manera reflexiva el que necessita l’educació per a que sigui adequada. Sempre que soc més crítica o vaig més enllà aclareixo que és a meva opinió i tot que molta gent no estarà d’acord amb molts dels temes que he tractat, els més polèmics, em reafirmo i asseguro que no estic parlant per parlar.

Encara que sembli senzill no ho és tant, és una feina molt exigent, ja que em veig compromesa a dir sempre el que penso i sustentar-ho amb fites de gran autors que estudiem a classe o al llarg de la carrera. He d’organitzar bé el que vull dir i relacionar els conceptes dins d’una gran cohesió, coherència i sempre, amb adequació perquè vull que tothom que em pugui arribar a llegir m’entengui.

M’acomiado des d’aquí i os desitjo un bon estiu.

I penseu... 

:)