sábado, 29 de junio de 2013

El primer assaig

Aquesta setmana, en dimarts, ha tocat fer un primer assaig amb el nostre mestres i productor. El títol que li pondria? Fracàs estrepitós.

Com sabeu anem quasi un mes endarrerides pels primers dies on no teníem història, i tots els nostres esforços resulten insuficients per avançar i anar bé de temps com les altres companyies de teatre. Hem estat ben ficades en el tema de les cançons i les lletres, estem orgulloses, ens agraden i ens ha costat prou tenir-les llestes però, tot això no és suficient.

Queda molt poc temps i no estem assajant, mai estem totes juntes, ni els dilluns quan quedàvem per les cançons, ni els dijous d’escenografia i vestuari ni tan sols els dimarts per representar amb Toni. Em dóna vergonya i tot.

Ens han dit que necessitem treballar més, que no es pot arribar a imaginar d’una manera lineal la nostra història si falten personatges i una persona s’encarrega de llegir el que no li toca i el que li toca. I és que és ben normal, hem anat a l’assaig sense haver assajat totes juntes, encara no ens sabem els diàlegs i les nostres cançons... un desastre.

El meu guió.
A més d’estar insegures perquè anem endarrerides i perquè és un compromís representar això davant d’un productor tant exigent, ens trobem que tres de les nostres companyes no han vingut i he de fer el meu paper i el de l’altra.

Es pot comprendre que algunes persones treballen i que a altres li puguin sorgir un imprevist, segurament jo també faltaré algun dia com ja he faltat al començament per estar malalta però he de confessar que ja comencen a haver les primeres decepcions. Començo a veure que hi ha gent que no està tant compromesa com al començament o com la resta de companyes i no m’agrada perquè afecta al resultat final del grup sencer.
Quedem molt malament llegint els diàlegs i més encara representant el que no ens toca, aclarint-nos entre nosaltres davant del mestre “no.. això no ho fas tu”, “al final això ho varem llevar”, “bé, ara li tocaria parlar a X”, etc.

És ben normal que el productor no es faci la idea i no sàpiga ben bé com orientar-nos perquè el problema és evident necessitem assajar més i totes. També ens va recomanar buscar una versió de la cinquena simfonia de Beethoven interpretada per orquestra ja que la del piano quedava una mica pobre i era massa ràpida. Tampoc estava satisfet amb el nostre final i ens va demanar una altra cançó per acabar la història i que tot quedés ben tancat i explicat.

Bé, aquests són els nostres objectius:
-          Trobar una altra cançó i afegir lletra
-          Canviar la cançó de Beethovem
-          Tancar el final
-          Començar a preparar coreografies
-          Aprendre el guió
-          Assajar
-          Assajar
-          Assajar

No hay comentarios:

Publicar un comentario