Aquesta setmana,
en dimarts, ha tocat fer un primer assaig amb el nostre mestres i productor. El
títol que li pondria? Fracàs estrepitós.
Com sabeu anem
quasi un mes endarrerides pels primers dies on no teníem història, i tots els
nostres esforços resulten insuficients per avançar i anar bé de temps com les
altres companyies de teatre. Hem estat ben ficades en el tema de les cançons i
les lletres, estem orgulloses, ens agraden i ens ha costat prou tenir-les
llestes però, tot això no és suficient.
Queda molt poc
temps i no estem assajant, mai estem totes juntes, ni els dilluns quan quedàvem
per les cançons, ni els dijous d’escenografia i vestuari ni tan sols els
dimarts per representar amb Toni. Em dóna vergonya i tot.
Ens han dit que
necessitem treballar més, que no es pot arribar a imaginar d’una manera lineal
la nostra història si falten personatges i una persona s’encarrega de llegir el
que no li toca i el que li toca. I és que és ben normal, hem anat a l’assaig
sense haver assajat totes juntes, encara no ens sabem els diàlegs i les nostres
cançons... un desastre.
El meu guió. |
A més d’estar
insegures perquè anem endarrerides i perquè és un compromís representar això
davant d’un productor tant exigent, ens trobem que tres de les nostres
companyes no han vingut i he de fer el meu paper i el de l’altra.
Es pot comprendre
que algunes persones treballen i que a altres li puguin sorgir un imprevist,
segurament jo també faltaré algun dia com ja he faltat al començament per estar
malalta però he de confessar que ja comencen a haver les primeres decepcions.
Començo a veure que hi ha gent que no està tant compromesa com al començament o
com la resta de companyes i no m’agrada perquè afecta al resultat final del
grup sencer.
Quedem molt malament llegint els diàlegs i més encara representant el que no ens toca, aclarint-nos entre nosaltres davant del mestre “no.. això no ho fas tu”, “al final això ho varem llevar”, “bé, ara li tocaria parlar a X”, etc.
Quedem molt malament llegint els diàlegs i més encara representant el que no ens toca, aclarint-nos entre nosaltres davant del mestre “no.. això no ho fas tu”, “al final això ho varem llevar”, “bé, ara li tocaria parlar a X”, etc.
És ben normal que
el productor no es faci la idea i no sàpiga ben bé com orientar-nos perquè el
problema és evident necessitem assajar més i totes. També ens va recomanar
buscar una versió de la cinquena simfonia de Beethoven interpretada per orquestra
ja que la del piano quedava una mica pobre i era massa ràpida. Tampoc estava
satisfet amb el nostre final i ens va demanar una altra cançó per acabar la
història i que tot quedés ben tancat i explicat.
Bé, aquests són
els nostres objectius:
-
Trobar
una altra cançó i afegir lletra
-
Canviar
la cançó de Beethovem
-
Tancar
el final
-
Començar
a preparar coreografies
-
Aprendre
el guió
-
Assajar
-
Assajar
-
Assajar
No hay comentarios:
Publicar un comentario