Comencem amb les cançons!

Ja tenim llestos els diàlegs i els canvis d’escena, tot ho tenim recollit en un document penjat online el qual sempre el podem modificar i totes les membres del grup podem accedir des de qualsevol ordinador a la vegada. Aquesta és una de les eines més rellevant de tota la meva carrera universitària perquè la vaig conèixer els primers dies del primer curs d’aquest grau d’Educació Infantil, val molt la pena ja que ens estalvia molt de temps i ens resol els problemes de quedar totes juntes. L’eina de la que us parlo es de google i el podeu trobar a l'apartat Docs.

Com poc a poc hem anat enllestint el nostre guió, no ens queda més remei que afrontar el gran repte: les cançons i la lletra.

Com podeu imaginar cap de nosaltres és una especialista en crear, desmuntar o reformular cançons, ni tan sols teníem els programes per fer-ho de manera senzilla. Ens hem hagut d’espavilar i dedicar molts de temps per dialogar, arribar a consensos, intentar tallar les cançons, posar-li lletra, etc. Ha sigut sens dubte, el més esgotador fins al moment.

Hem hagut de quedar bastants dies dins i fora de l’horari lectiu durant moltes setmanes per acabar les nostres cançons, fixeu-vos que no va ser gens fàcil. Els primers problemes que ens aturaven varen ser la tria de les cançons i la tecnicitat per tallar cançons de forma adequada.

Si ja ens semblava difícil coincidir entre totes que una cançó podria servir per a la nostra història encara era més dificultós trobar la cançó penjada a internet sense la lletra cantada, és a dir, a mode Karaoke.  Després havíem de tallar la cançó per tal d’acurtar-la, necessitàvem la part del començament, una part central i una altra de final.

Vull recordar unes de les cançons que més ens va costar, va ser una cançó de la banda sonora de la meva pel·lícula preferida Pesadilla antes de Navidad; sí, la vaig proposar jo. Maleït aquell dia.

Un cap de setmana totes les membres de la nostra “companyia” ens varem reunir a la casa de la nostra directora de vestuari, Maria. Allà varem començar amb la meva idea, utilitzar com a base la cançó Què és?

La directora d’escena, Zineb i jo mateixa com a directora de l’escenografia varem prendre la iniciativa amb un ordinador i un programa que més o menys coneixia Zineb. Ens varem apartar una mica del guirigall que tenien muntat les altres cercant noves cançons possibles, i varem començar el remuntatge de la cançó.

Primerament li vaig comentar “Anem a escoltar ben bé la cançó i anotem els minuts exactes dels moments que més ens agraden i poden quedar coherents amb el que faran els monstres en aquesta escena.” Dit i fet, amb els meus auricular varem escoltar la cançó unes 20 vegades, varem fer 10 anotacions, varem tornar a escoltar unes 1962 vegades, (mentida), i varem intentar fer-ho com fos possible.

Els 3 primers intents varen ser un desastre, es notava un tall que em posava de mal humor, com podia ser tan difícil trobar unes notes més o menys iguals per acoblar el tros del començament amb el del mig i amb el del final?!

Mireu que m’agrada aquesta cançó fins al munt que es troba en la meva llista de reproducció del meu iPod, però ja n’estava ben tipa. Vaig deixar a na Zineb provar una altra vegada però també va desistir. No sabíem fer-ho de manera acceptable.

Quina frustració, tot el matí reunides i amb prou feines teníem res, per això un altre dia varem quedar en casa de Felisa, la directora musical, semblava que aquesta havia reprès el seu paper en aquests problemes i ens va cridar per tornar-ho a intentar. Ens trobàvem allà la directora d’escena (Zineb), la directora de la lletra (Nerea), la guionista (Sol) i jo, directora d’escenografia.

Varem dividir en 2 grups, na Zineb i jo tallaríem la cançó i les altres posarien la lletra. Va ser un matí llarg, però entre llàgrimes de riure i de ràbia ho varem aconseguir!

Imatge: Per tornar-se boig...

La meva conclusió d’aquestes sessions és que tot depèn del nostre treball en equip i de la implicació de totes però ja comencen a haver els primers nervis i frustracions que ens conviden a imaginar que, possiblement, no ens donarà temps a terminar-ho tot.

Personalment, no m’agradaria fer un treball barat, poc treballat, per a presentar, em faria vergonya i m’ho prendria com un gran fracàs personal.