Donem vida als nostres personatges

Després del treball de l’última vegada que varem quedar, varem presentar definitivament al nostre “productor” el que teníem fins al moment. Semblava que era la primera vegada que el veiem més convençut sobre el nostre projecte de tal manera que ens va donar el consentiment per continuar treballant sobre els diàlegs, més endavant les cançons i la música.

Amb aquesta bona sensació vàrem anar el dijous a la classe de Carmen, la mestra que ens guia en escenografia, vestuari i maquillatge. Sabíem que anàvem endarrerides en comparació a altres grups però ens estava costant idear-ho tot perquè fer una obra de teatre per a nens que tracti sobre monstres no us enganyeu, no és llenys fàcil.

El primer que ens va aconsellar la nostra mestre va ser començar pel vestuari. Aquest a era una de les tasques que més em motivaven perquè havíem de dissenyar uns monstres. He de rectificar no es tracta de dissenyar uns monstres, no, es tracta de dibuixar un monstre que no espanti als nens, que agradi a aquella persona que l’ha de portar i interpretar, donar-li una personalitat i en la mesura que fos possible caracteritzar-ho a la seva aparença física, idear un vestuari factible per a construir i econòmic, etc.

Massa variables per configurar un monstre, massa complicat per fer-ho en grup perquè cadascuna té la seva idea de monstre.

Com que no volíem perdre temps i estar estancades, varem decidir començar per les dues nenes: na Zineb i na Antònia. Elles varen ser les que varen apuntar al començament de la història que els donava més o menys igual el paper en l’obra per això li varem assignar aquests ja que aquestes eren els personatges, juntament amb el gos, que estarien presents quasi sempre a l’escenari. També li vaig proposar a Zineb ser nena per aprofitar i mostrar que és àrab, d’aquesta manera el nostre públic veuria una nena àrab com a una protagonista aventurera, ja que considero que els protagonistes de les històries i dels dibuixos, encara que ara va desapareixent, compleixen massa estereotips i venen una imatge que els interessa. La meva valenta companya Zineb va acceptar.

En la mateixa línia volíem evitar els estereotips de les seves peces de roba també volíem caracteritzar cada nena amb una personalitat. Una nena serà exploradora i atrevida, aquesta volem que vagi vestida com una veritable exploradora, l’altra serà més poruga i previnguda vestida amb floretes i estil fresc.
Irònicament, aquest repartiment de personalitat penso que no va encaixar 100% amb la veritable personalitat de les meves companyes, fet curiós,  ja que la meva companya Zineb agafava el rol atrevit, cosa que molt poques vegades he vist en ella, des d’aquí l’animo a que ho interpreti i amb sort li podrà servir l’experiència per la seva vida. En canvi, l’Antònia farà de nena poruga mentre que ella sempre defensa el que creu i, bé... si més no, la considero més atrevida que na Zineb.

Una vegada més o menys aclarides les nostres nenes, vaig proposar que cadascuna dibuixés un parell de monstres per anar destriant allò que ens agrada i allò que volem a la nostra obra, ja que ens costava començar un monstre. 

Aquests varen ser els resultats:

Dibuixos de Zineb

Dibuixos de Sol

Dibuixos de Nerea

Dibuixos de Maria

Dibuixos de Paula

Els meus dibuixos

Ja teníem les nostres idees principals recollides en papers, vaig començar a dissenyar cada monstre en un full preguntant-li a cada companya com volia ser. A partir de les seves idees i amb les suggeriments de la resta varem anar agafant un poc d’alquí un poc d’allà i aquesta varen ser els primers hipotètics monstres.

Aquests varen ser els resultats:

Totes aquestes imatges estan fetes amb el meu mòbil o amb els de les meves companyes.

Les nenes no les varem dibuixar perquè varem quedar en recopilar teles o peces de roba que penséssim que podríem brillar per a després comprovar-les quan Sol portés la seva llum negra. El nostre propòsit era reutilitzar aquestes peces per no haver de comprar-les.  En canvi per als monstres, varem intentar fer una llista de tot el material que necessitaria cada monstre per portar-lo al dijous proper.

El gos no el varem dissenyar, perquè la nostra caneta Felisa no pot assistir els dijous a la tarda per motius laborals, tot i això confiem que ha estat treballant sobre el seu vestuari i tindrà idees per començar, sempre contant amb la nostra ajuda.

Com a conclusió, puc dir que va ser un dia força profitós.