Una Escola emocionable

Si ens preguntem què és allò que una escola ha de tenir en compte, hem de pensar immediatament en resoldre les necessitats dels seus alumnes. Per això hem de considerar des del seus context socials fins a les seves emocions.

L’escola a més d’educar per a la vida i abastir els coneixements i competències també ha de treballar les emocions, com bé he anat exposant al llarg del meu blog amb les reflexions d’aquesta assignatura.

Llavors, és el primer que ha d’entendre l’escola, ha de comprendre aquesta responsabilitat com si es tractés d’una filosofia o manera de fer. Tant els coneixements com les emocions han de tenir un paper important en l’escola.

Per què es fa tan necessari aquest aprenentatge en l’escola? Perquè primerament, comença aquesta educació a nivell familiar, però és a l’escola on els nens hauran de posar en pràctica els seus coneixements d’una manera més activa i continuada ja que, tots els dies els nens es veuran inundats per emocions diverses.

Totes les interaccions amb els mestres i amb altres companys ajuda al nen a comprendre com són les relacions sanes que han d’aprendre a practicar.

Si els vincles que els nens petits o nadons han d’establir amb els seus pares perquè són crucials per al bon desenvolupament, a l’escola els vincles amb el mestre i amb els companys és del tot imprescindible per a garantir un bon procés d’ensenyament-aprenentatge.

Imatge: Les primeres salutacions espontànies a l'entrada de l'escola.

Per garantir aquests vincles, és necessari també la col·laboració de les famílies per ajudar a adaptar-se a aquesta institució als seus nens. En el període d’adaptació els pares o mares han d’acompanyar els seus fills a l’escola i ajudar a explorar el nou entorn i les persones que allí s’hi trobaran. Als primers dies la confiança entre els infants i la mestra serà molt baixa però amb l’ajuda i el consentiment de la mare poc a poc el nen anirà descobrint que és un entorn tranquil on pot sentir-se segur ja que la mare confia en el mestre o mestra.

Els pares han de comprendre que, tot i ser un procés difícil perquè els nens poden arribar a sentir angoixes han de ser optimistes per a facilitar l’adaptació dels seus fills.

Després de superar el procés d’adaptació, el mestres han de començar a estimular des de ben petits totes les capacitats motores, sensitives i cognitives dels nens. Sempre des d’un punt de vista globalitzador, on les tasques es poden interrelacionar, els conceptes es poden descontextualitzar, les habilitats esdevenen competències, la curiositat i les necessitats infantils són contínuament respectades i valorades, les activitats han de ser significatives per al correcte aprenentatge dels nens i sobretot, han de donar la importància que li cal al paper de les emocions.

Llavors, des d’una intenció socialitzadora, els nens han d’aprendre en un bon clima, càlid de bona relació amb els altres i en un context constructivista.

Aquesta metodologia, la constructivista és la més compatible, des del meu punt de vista, per a garantir als infants la cobertura de totes les seves necessitats amb un procés d’ensenyament-aprenentatge que faciliti aquest desenvolupament integral com a persones.

Com he mencionat en altres entrades, un bon centre ha de realitzar la seva pròpia concreció curricular tenint en compte les lleis avui en dia estipulades per a comprendre, al menys, el objectius bàsics que aquesta fomenta i exigeix a les institucions.

Concretament, centrant-nos només en els objectius que una educació emocional ha de tenir en compte, esmentaré les següents:

L’autonomia. L’escola ha de facilitar al nen començar a ser més autònom en totes les tasques que siguin possibles, com són per exemple, els moment de rutines, del bany, del menjar, etc. Totes aquestes accions, ajustades a les seves possibilitats, demostren als nens que són molt més capaços del que es pensaven, per aquest mateix motiu contribueix a la construcció d’una bona imatge personal.

Aquest objectiu a aconseguir està íntimament relacionat amb les necessitats de seguretat dels nens. A més dels éxits personals, les relacions amb els altres també ajuda al nen a sentir-se segur. Quan un adult li reconeix el seu treball o un altre nen li té cura i participa activament, el nen se sent acollit amb tendresa.

Aquestes dues necessitats intervenen en el procés abans mencionat de la socialització perquè és necessari que un nen sigui segur i autònom per a que pugui relacionar-se correctament amb la resta.

Si sé com em sent quan m’estimen, sé que els altres també volen sentir-se estimats.

Imatge

Aquestes relacions asseguren una preparació constant i contínuament revisable que els ajudarà a adquirir competències i coneixements suficients per a poder relacionar-se amb els altres. Els nens esdevindran més empàtics i comprensius i això els ajudarà a poder solucionar els seus problemes emocionals íntims i aquells relacionats o provocats per els altres.

Per a ajudar a aquest aprenentatge integral des del treball de les emocions, l’escola primerament ha de comprendre aquesta necessitat de coordinació per a no crear inseguretats o malentesos en la llar. Tant l’escola com la família han de treballar seguint la mateixa línea per a que els nens no es vegin immers en un entorn incoherent i difícil de comprendre. 

Per a que les famílies es comprometin, aquestes han de sentir que són valorades a l’escola, i que formen part d’aquesta comunitat com a un tot. Les opinions i neguits dels pares han de ser escoltats i sobretot, si aquests ho necessiten, l’escola ha de facilitar eines i estratègies per a educar els seus fills.

En definitiva, el que totes les escoles o escoletes haurien de treballar són tots aquests objectius i possiblement uns altres. Cada institució ha de fer un estudi de les necessitats que presenten els alumnes, perquè cada context és ben diferent.  Llavors, si haguéssim de donar un únic consell a les escoles preocupades per al bon desenvolupament integral dels seus alumnes és que tinguin en compte les seves emocions tots els dies de la setmana i que per a aconseguir-ho han de tenir present les famílies.

Imatge: Els pares que tinguin la possibilitat o dels nens que els hi costi més l'adaptació, poden
 col·laborar en algunes activitats que la mestra pot proposar com ara explicar la professió. Són
estratègies que fa que el nen se senti més segur als primers dies.