Un
lugar para quedarse, de Sam Mendes (2009) és una comèdia dramàtica que ens ha
fet comprendre els primers neguits típics d’una parella que formarà una
família. Aquesta pel·lícula aporta molts punts de vista diferents del que
suposa una família ja que es mostren famílies molts peculiars.
[Sinopsi
]
La
història comença quan els protagonistes Burt i Verona s’adonen que no viuen en
unes condicions òptimes per a la criança d’un fill. La seva casa no és
suficient i el seu context en si els resulta pobre per a formar una família.
Aquesta parella vol ser els pares perfectes i poder cobrir totes les
necessitats de la seva futura filla, volen establir una bona família i per això
recorren als pares del protagonista, els
únics avis que la nena tindrà però troben que aquests se’n van a Bèlgica a
viure. Malauradament, les coses no giren tal qual s’esperaven i comencen a
sentir l’ansietat típica d’aquell qui comença una aventura on res es pot
assegurar, tret com diu la protagonista i futura mare de la història “Solo
podemos controlar ser buenos con este bebé”.
Com
que se senten com se sol dir “solos ante el peligro” decideixen emprendre un
viatge per establir una nova família al costat d’alguns coneguts que els
ajudin, aconsellin i recolzin en els casos que ho necessiten. Amb aquest viatge la pel·lícula ens mostra
tipus de famílies ben diferents, tot i que trobo en comú que totes els models
mostrats pequen de ser massa exagerats. Són situacions portades a l’extrem per
a caricaturitzar els errors que cometen moltes famílies i fer una hipèrbole de
les diferents concepcions que cadascú pot entendre per família.
Amb
el transcurs del viatge que fan, poden adonar-se que no existeix una fórmula
màgica que pugui garantir formar una família perfecta, sinó que ells mateixos,
com a pares han de reflexionar sobre quin tipus de pares volen ser. No han de
seguir cap guió, no han d’adoptar cap model de familiars o amics, sinó que
necessiten saber què és el que entenen ells per família perfecta.
És
una lliçó que fa repensar el que cadascú entén per família i conclou amb un
missatge clau: El que un pare i una mare han de tenir presents a l’hora de
educar i tenir cura d’un fill és que se l’han d’estimar, han de cobrir les
seves necessitats, han de ser justos i acompanyar-los en el seu creixement per
a recolzar-los quan puguin aprendre a ser un ésser independent dins la societat.
Recomano
que tot aquell que tingui fills o no, que vulgui tenir fills o no, vegi aquesta
pel·lícula, pot ser us veureu reflectits de mala manera i podeu aprendre i
riure dels vostres errors i parar per a rectificar-los. Tot i que la majoria de
la pel·lícula els protagonistes es veure descoratjats i frustrats, finalment
comencen la seva família amb uns vincles ben assegurats plens d’emoció i voluntat per fer-ho el millor possible.
No hay comentarios:
Publicar un comentario