El període d'adaptació

Imatge: De camí a l'escola amb el pare

Després de tenir en compte l’anterior entrada que tracta sobre la importància de conviure i treballar les emocions a l’escola, hem de pensar ara sobre com s’inicia aquest procés.

Des de que els nens comencen la seva escolarització, sigui a l’edat que sigui, es veuen exposats a una situació desconeguda per a ells. El pas de casa a l’escola pot ser d’una longitud massa gran per a un nen petit al qual no rep l’ajuda necessària a adaptar-se.

El següent fragment ens emmarca una típica situació entre escola i família dins d’aquest procés:

“Una mare li diu a la mestra del seu fill de tres anys que fa poc que ha començat el nou curs escolar i que per tant, està en el procés del període d’adaptació, que aquest ja està suficientment adaptat i que considera que ja pot finalitzar aquest període. La mestra li va respondre que, encara que el nen ja estigués adaptat, era ella la que tenia por i no es sentia còmoda finalitzant el període d'adaptació abans d’hora, perquè necessitava que les coses anessin com estaven programades.”

Tot i que la mare cregui que el seu fill ja està capacitat per enfrontar-se sol a l’escola, la mestra és aquella qui contínuament ha d’avaluar com el nen passa per aquest procés i, segurament, la mestra en aquest cas, coneixerà quines són les vertaderes necessitats del nen.

Al començament, el algunes escoles, el procés d’adaptació requereix una participació constant i massa compromesa per a algunes famílies que treballen i les seves feines no li donen la facilitat o flexibilitat horària per encarregar-se d’aquesta tasca.

El primer que ha de fer l’escola és explicar amb total transparència el que representa aquest procés i la forta repercussió que provoca en el nen i en la seva escolaritat. En aquest sentit, considero que les explicacions de la mestra no seran suficients per una manera angoixada pel seu treball o que li resulti dificultós estar tan implicada en la tasca.

Malauradament, en el nostre país la criança dels fills no es té tan en compte com en altres i no rep la importància i atenció que mereix. De la mateixa manera que el temps de maternitat o paternitat són d’unes quantes setmanes en alguns països s’acosten més a la quantitat més encertada per a cuidar els nadons.

To i que és una lluita amb la qual totes les mares i pares es veuran a l’hora de educar un nen,  entre escola i família hem de fer el possible per ajudar als nens en aquest procés.

En comptes de justificar-se amb la necessitat de compliment d’una programació, considero que la mestra hauria d’haver aportat a la mare raons més convincents o exemples que corroboressin les seves argumentacions.  Per un pare o una mare és molt més comprensiu un exemple que el faci visionar les necessitats dels seus fills que un argument tècnic sobre el compliment de programacions.

Imatge: Aquest apodria ser una mare que acompanya el seu fill
els primers dies d'adaptació per investigar la classe.

Si la mestra no està del tot convençuda sobre la seguretat del nen en l’escola, és recomanable que es perllongui una mica més el procés d’adaptació, les passes cap a endavant són curtes, però un error pot fer un gran salt enrere. 

El següent vídeo resumeix breument què representa aquest procés per als nens: