Agafem forces per a continuar

Després de la cridada d’atenció del nostre mestre i productor hem decidit quedar un dilluns més pel matí abans d’anar a classe per enllestir tot allò que ens va demanar i ASSAJAR.

Comencem per la tria de la nova cançó i aprofitant la darrera selecció de la llista, hem triat la segona cançó més votada i és Ojalá que llueva café de Juan Luís Guerra.

És una música molt animada i és feliç, això ens aporta un poc d’humor a les nostres quedades per a treballar i ens va bé per distendir i oblidar alguns xocs. Amb aquesta cançó agafem força.

-

Ja tenim una altra versió més musical i més digne, personalment la versió de piano no m’agradava res, i ja l’hem posat la lletra a la darrera de les darreres  cançons ( ja no volem pensar en cap cançó més!) i sembla que quasi tenim la mà trencada en posar lletra a les cançonetes. A més, la nostra directora d’escena, Zineb ha tingut un treball fàcil en aquest cas ja que només ha de tallar la cançó en dos i guardar el primer tros.

Sembla que aquest matí ens ha servit, hem avançat i complert totes les exigències de Toni. També pensem en una coreografia per a la penúltima cançó Dancing queen i, més o menys, pensem que la sabrem representar. De de tant i tant repetir i reorganitzar comencem a saber les nostres cançons i, fins i tot, les cançons de les companyes.

Fem un petit assaig i ens fixem en els detalls de tipus sempre hem d’entrar a l’escenari pel mateix lloc, sempre hem de tenir el mateix ordre, hem de tenir en compte no tapar a una altra companya, sempre hem de cantar mirant cap a endavant, etc. Poc a poc, estem agafant més fluïdesa i ja pensem que les pròximes representacions davant del mestre seran molt millors.

Finalment, aquell dimarts ho varem fer el millor possible, estàvem totes per primera vegada i varem rebre una felicitació per part dels mestres. Tot anava agafant forma i es notava que havíem fet feina. Ara només ens quedava assajar més, acabar la coreografia de la darrera cançó i alliberar-nos totes dels guions de la mà.

Bé, no només ens queda aixó, a banda, hem de tenir en compte que no tenim les llums ni les pintures fluorescents, per tant, no hem pogut començar el món dels monstres i encara no hem fet el vestuari.

Personalment, penso que recopilar tantes teles que s’iluminin no ens està servint de res. Per a què volem un tros de mocador amb 4 flors si el que necessitem és crear tot un cos de monstre. La meva companya Sol, guionista, no para de demanar-nos a totes que portem teles, però jo no en tinc, no vaig a comprar i tampoc m’agradaria fer-me una disfressa amb trossos aferrats a trossos perquè, com varem poder comprovar amb un intent del vestuari de la monstre entremaliada Maria, semblava un pallasso.

Necessitem possar-nos les piles per això, després d’una conversa varem decidir començar a delegar treball. Na Maria s’encarregarà de buscar on comprar llums negres ja que té un parell de contactes que pot ser li facilitin la tasca, també ha acceptat comprar les pintures perquè sap d’un bon lloc on pot ser les tinguin. La resta ens fem càrrec de portar altres materials per començar el món dels monstres el dijous proper.

Comencem a afrontar les responsabilitats.

Estem molt estressades però no ens quedem de braços creuats, penso que ja prou ens hem relaxat i que ens hem d’afanyar. Soc la directors d’escenografia i m’agradaria fer un bon escenari, un món de monstres suggerent i estimulant per als nens però no em veig amb els recursos suficients per començar.  Em fa molta il·lusió però no tinc recolzament ni temps. 

Moltes de les meves companyes pensen que hem d’invertir el temps en assajar però penso que és més urgent tenir tot acabat el més aviat possible per poder després assajar tranquil·lament. 

Jo ja em sé el meu diàleg i les meves cançons, necessito vestuari i escenografia.