Més cançons

El pròxim dia que el grup es va reunir jo no vaig poder assistir i, en tornar a la feina, vaig veure tot el que havien avançat les meves companyes. Ja havien seleccionar dues cançons més, les de les dues escenes que succeïen després de l’escena Què és?.

La primera va ser la cinquena simfonia de Beethoven que obria les portes del món dels monstres a les nens i al ca Orelles (ja té nom). Em sembla que és una música molt bona i molt expressiva per a aquesta escena de descoberta i tensió per a les nenes, em va agradar molt però no tant quan em van dir que la música no era només per a l’entrada sinó que era també la cançó on els tres monstres adults es troben i parlen amb les nenes. Jo soc un d’aquests monstres.

En sentir la música amb la lletra que li havien posar, la meva primera impressió va ser “Esteu sonades”. No em semblava que la música quedés bé amb aquella lletra, no em semblava un ritme fàcil de cantar però seria més senzill si la lletra quedés millor. Bé, em va fotre una mica perquè era la cançó amb la qual apareixia per primera vegada a l’hora i després d’intentar cantar el que em tocava a mi, vaig quedar força decebuda.  La primera cançó era ràpida però la lletra estava molt bé triada i ajustada, en canvi no sentia el mateix amb la meva, de totes maneres, no volia refer la lletra perquè va ser l’enfeinada d’un altre dia que jo no vaig poder anar.

A més a més, la cançó que varem triar estava completament interpretada a piano:

En aquell moment doncs, varem repartir qui seria el Monstre 1, Monstre 2 i Monstre 3, corresponents al nostre guió i a les cançons a partir de ja. Com que una de les meves companyes monstruosa, Sol, em va dir que ella ja havia escoltat la cançó més vegades i li feia igual cantar un tros que un altre, vaig triar aquell que més o menys em resultava més cantable. L’altra companya, no havia vingut aquell dia, ni en molts altres per això vaig triar el meu fragment lliurement, crec que és just.

Llavors, el repartiment fou Monstre 1: Anabel, jo mateixa; Monstre 2: Paula i Monstre 3: Sol.

Amb la següent cançó sí que em vaig emocionar, és una música molt alegra i es que ja em puc imaginar la dinàmica de l’escena amb aquesta música, un parell d’instruments de vent i el possible ball que li podem afegir.

Es tracta de l’escena on els 3 monstres adults col·laboren en la recerca del sol juntament amb les dues nenes i el ca Orelles que ja va delatar les seves capacitats en aquest món màgic. És molt bona

Varem fer els últims canvis en la lletra i ja estava llest per presentar al nostre mestre i productor però, abans volíem afegir la darrera cançó. Aquesta havia de ser molt animada perquè havia de recollir l’esperit de superació, la col·laboració i l’alegria de solucionar el problema i aconseguir el Sol.

Amb varis ordenadors, cadascuna va pensar en alguna cançó d’aquesta mida i més o menys teníem una llista d’unes 6 cançons. Finalment, per votació i majoria, entre cançons com So happy together, Ojalá que llueva café, Eye of the tiger, entre d’altres, hem escollit Dancong queen del grup Abba.

Si escoltes aquesta cançó has de cantar o ballar, impossible resistir:

Com que aquell matí ja s’havia acabat, un grup de 3 ens varem quedar acabant la lletra de la nostra darrera cançó per a tornar el sol al món dels humans.

Estem impacients per representar-ho davant del productor