El món dels monstres terminats!

A continuació us faré un resum del que ha anat succeint els darrers dies sobre la configuració dels nostres panells, la base de l’escenografia.

Al final varem aconseguir el material suficient per elaborar el món dels humans. Sol va demanar des de Madrid dues llums negres i Maria va trobar un lloc on comprar 5 colors de pintura fluorescent, n’Antònia, directora musical, va portar paper continu i una pilota de plàstic de platja.

Nerea, directora de lletres i jo, varem començar a fer el sol. Amb cinta adhesiva de paper varem folrar la pilota i de seguida la varem pintar de groc. Varen ser uns minuts, una cosa menys que ens llevàvem de sobre, no ho havíem fet abans perquè no teníem les pintures però aquest dia les varem encetar.

En aixecar el cap varem veure que la resta de les nostres companyes estaven molt disperses, havíem quedat per fer el món dels monstres però, abans de pintar necessitàvem saber com muntaríem tot allò. Unes gravaven l’assaig d’altre grup, unes altres miraven teles amb la llum negra i altres movien cartrons.

Amb dos penjadors de roba amb rodes varem intentar crear 2 panells, atenció perquè l’elaboració d’aquests no va ser fàcil.

Teníem dues caixes enormes de cartró i volíem que fossin els panells, teníem un parell de canyes, el paper continu, cinta adhesiva d’embalar i filferro. El material era suficient però varen sorgir  bàndols diferents.  Unes defensaven que allò era massa poc i que necessitàvem molt més, altres companyes volien crear una mena de porta amb una cortina entre panell i panell i altres, com jo, volíem fer-ho el més senzill possible tal qual ho havíem pensat des del començament.

Després de molt raonar i escoltar, vaig veure que aquella discussió no tenia sentit, estàvem estressades perquè no tenim temps i a sobre, ens posem a debatre sobre coses sense importància: el que necessitem són escenaris millors o pitjors però els necessitem ja.

Vaig agafar el paper continu, els meus pinzells gruixuts, la pintura i vaig començar a dibuixar una mena d’estampat ètnic, d’aquells dibuixos que semblen una sanefa africana, més o menys. No sabia el que anava a dibuixar, no sabia com volia fer el món dels monstres però davant de tot aquell ambient em vaig adonar que no hi havia temps per voler fer les cosses tant bé. Un món de llums i colors abstractes ja seria suficient per al món dels monstres, de fet, no havia temps per a més.

El temps es va acabar i no varem avançar gaire, em vaig haver d’anar i una mica decebuda.

-

Un altre dia varem quedar per acabar el món dels monstres, en arribar vaig veure que la meva companya Zineb va continuar el que jo vaig deixar a mitges, va pintar un tros del paper continu.

Mentre anaven arribant les nostres companyes Zineb, Nerea i jo varem començar a pintar l’altra tros de paper continu per al món dels monstres. No havia res pensat així que vaig proposar “ per què no ens posem una mica de pintura a les mans i escampem la pintura de manera desigual per tot el paper amb diferents colors?” La idea va servir i varem començar.

De seguida varem veure que la pintura al tocar les mans s’eixugava una mica i no pintava gaire el paper, així que només ens pintàvem la punta dels dits amb pegots grans i l’escampàvem. Després va arribar Maria i ens va ajudar a acabar.

Quan varem anar a netejar-nos les mans, la nostra companya Sol va arribar. Sol i jo varem començar a muntar els panells, amb el cartró i tot allò. Les dues varem fer la versió inicial dels panells. A la barra de dalt del penjador varem afegir una canya que sostenia la capsa. La capsa, per damunt del penjador, l’amagava a dins seu i amb filferro i cinta adhesiva ho vam fixar tot a dalt. És una mica difícil d’explicar, espero que us faceu una idea perquè no varem fer fotografies d’aquell procés, estàvem massa concentrades,

Fotografia d'una companya. Estem: Zineb, jo, Nerea i sol.

Després varem mesurar la capsa i la varem tapar amb el papar continu ja pintat amb pintures fluorescents. Els trossos que es veien de la capsa el varem tapar amb altres trossos de paper continu i cinta adhesiva de paper. Finalment, quedaven les capses cobertes per un paper llarg i ample tot pintat.

Cuidàrem que tot estigués ben aferrat, tapat i pintat. Després varem començar amb el món dels humans ja que la darrera vegada que havíem quedat varem pensar en no aferrar tot els objectes que ja teníem preparats i utilitzar-los com a objectes fixos en l’escenari. D’aquesta manera també li varem donar un toc amb pintures fluorescents als arbres, ales flors, herbes i al núvol.

núvol.

Mentrestant altres companyes es dedicaven a donar el detall als altres elements del decorat del món humà i fixar els arbres a bidons d’aigua de plàstic amb terra i pedres. Fixaven els troncs dels arbres a la canya i després la ficaven al bidó. 

Com que l’hora de treball estava acabant i jo tenia treball a las 18:00h vaig sortir uns minuts abans de temps però els vaig deixar a llapis el dibuix d’unes muntanyes per a que li donessin color. 

El proper dia veuré com va quedar.