Un dijous més

Aquest dijous hem arribat a la classe de las 16:00h per acabar el nostre decorat del món dels humans.

La directora d’escena, Zineb i jo, arribem ben d’hora els dijous perquè mengem en la universitat, després arriba la directora de la lletra, Nerea, que viu a Vila, després arriba la directora de vestuari, Na Maria que viu a prop de vila i, a partir d’aquí ja no sabem ben bé el que hem d’esperar.
Pot ser que no vingui ningú més o potser que en vingui una o dos. Si tenim en compte que som 8 persones és una mica descoratjador que siguem tan poques treballant sobre l’escenari. 

Hem arribat i quan hem sigut unes quatre persones hem començat a pintar el nostre decorat. Hem comprat 3 pots dels colors primaris i amb un parell de pinzells i pots de plàstic intentarem fer els colors que necessitem per al món dels humans. Tenim blau pel núvol, tenim groc per a algun detall de les flors i tenim magenta per a aquestes també. Hem de crear marró pel tronc de l’arbre, altres colors 

per als pètals de les flors i diferents tonalitats de verds.

Tot i que és una activitat senzilla i de la que es pot gaudir, en els nostres moviments i per la manera en la que agafem i estenem la pintura es nota que estem estressades i que el rellotge ens pega al cul. Tant poques mans, tant poc temps, un projecte tant ambiciós i les ganes poc a poc se’n van. Aquesta és la meva sensació i d’altres companyes meves.

Entenem que cadascú té la seva vida i té el temps ocupat en altres coses però sembla que el nostre treball i els nostres esforços estan agafant una dinàmica i aquesta és la tònica de tots els dies que de vegades arriba a cansar.

Sabem que na Felisa no pot assistir a les classes de la tarda perquè treballa, però no totes tenen aquesta responsabilitat. La qüestió és que algunes poden i altres no poden i és difícil d’acceptar quan saps que X persona mai arriba d’hora o que Y sempre se’n va abans d’hora o que Z ve 1 dia cada 4.

Alguns dies els dijous són productius, uns altres els dijous ens fan empipar a unes quantes i per altres els dijous és un dia light de feina.

L’únic que sé és que estem a poc dies d’un més per a la representació final i no tinc el meu vestuari preparat, ni tan sols sé com l’he de fer, amb quin material, no sé si he de comprar alguna tela o si m’he de coordinar amb altres companyes. Ara mateix, m’adono que estic massa implicada pot ser, ja que la meva part més individual està quedant endarrerida, que he estat ajudant a totes i esforçant-me per assistir quan quedem sempre i donar el 100% però a més de ser esgotador, no és just.

Sembla que tothom sap el que ha de fer fins que s’ha de portar el treball fet, llavors ens comencem a trobar amb problemes de tipus “no sabem on comprar les pintures fluorescents” i aquest és un dels temes que més m’estressa. Sabem des de principi de curs que volem fer una representació amb llum negre i encara no hem sigut capaces de tenir-les ( al menys localitzades).

La cosa pinta malament i no de colors fluorescents justament.