La nostra
companys Felisa, va coincidir amb el nostre professor fora d’horari lectiu i va
aprofitar per notificar-li que ja teníem una historia nova. Li va contar però
només l’essència ja que no la teníem apurada del tot, tanmateix, semblava que
la idea li havia agradat.
Quan na Felisa
ens va avisar el cap de setmana, totes varem coincidir en quedar abans dels
dimarts on veuríem el nostre professor per concretar més la historia i
presentar-la com toca per intentar seduir-lo completament.
Vàrem continuar
treballant amb la idea principal del rapte del Sol, a primera vista pot semblar
senzill però ens varen sorgir molts problemes només amb aquesta qüestió:
-
On el
pengem?
-
Com
el pengem?
-
Què
farà de Sol? L’hem de construir?
-
On l’amaguem?
Entre d’altres
aquestes eren els primers problemes que es varen ajuntar amb el tema de la llum
negra:
-
Podrem
encendre i apagar les llums negres durant l’actuació?
-
En
cas contrari... Com farem per que el món dels humans no s’ilumini i els dels
monstres sí?
Després de
possibles solucions varem aconseguir organitzar-nos fent un esborrany de dibuix
d’escena per escena. D’aquesta manera resultaria més senzill anar visualitzant
i concretant allò que la història ens demanava.
Aquest va ser el
resultat final d’aquell dia:
Imatge de realització pròpia |
Com vegeu, varem
introduir el personatge del gos com a element transitiu entre els dos móns i,
finalment, varem pensar en crear uns escenaris dobles, de les dues cares i que
es poguessin girar sobre ells mateixos per fer un canvi d’escena ràpid. El món
dels humans no brillaria i el món dels monstres sí perquè estarien pintats amb
pintura especial.
Com es pot veure
en aquest dibuix, na Zineb i Antònia que eren les nenes amb els seu gos, na
Felisa, entrarien al món dels monstres en busca del Sol que s’havien emportat
uns monstres. Poc a poc anàvem especificant el que anava passant però, com
vegeu, encara eren uns esborranys per orientar-nos.
També varem
decidir que el ca, arribats al món dels monstres donat per la màgia de l’entorn
s’aixecava en dues potes i començava a parlar.
No és una gran redacció, repeteix, aquest va ser un document que vaig fer a la nit per ajustar les nostres idees.
Encara no teníem
el final ni els personatges repartits però ens donàvem per satisfetes perquè ja
teníem una història que ens agradava i ens il·lusionava per presentar al
mestre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario